Video de los wild.

De la conferencia de los WILD Mauricio i Rebeca Wild os prometo un resumen, me lo reservo.
pero anunciaros que tengo los dos videos que compramos en el curso.

• "EL Pestalozzi, la escuela tan diferente que no parece una escuela"
• "Los CEPAS"las experiencias posteriores al pestalozzi .
  

Los compramos a 15 euros cada uno porque el dinero se lo llevan para seguir trabajando en Ecuador, si alguien esta interesado en tenerlos me ofrezco a grabarlos cobrando la voluntad, pues en el curso quedamos en que estaba abierta la posibilidad de mandarles el dinero recogido con estos videos. SUPER interesantes, unos buenos documentos.

Videos presentacion de proyectos.

Video Presentación de Palure Genunió, proyecto de educación libre en Biocultura 08 Barcelona.

http://video.google.com/videoplay?docid=4028423062952818196&q=\

En la misma pagina se presenta también el Roure , la Caseta y ALE.

DESARROLLO SENSORIAL PSICOMOTRIZ 14 ejercicios.

EJEMPLOS DE COMPLEJOS SENSORIALES - PSICOMOTRICES.
SUBGRUPO 45 DIAS A 3 MESES.

1. El niño acostado de espaldas a la mesa, el adulto sostiene la pierna del pequeño por debajo con una mano y la otra la coloca de manera que el dedo pulgar quede en la planta del pie y el resto en el empeine. Realizar movimientos suaves con el pulgar desde los dedos hasta el talón, siempre en dirección hacia arriba. Repetir 2´ veces.

2. El niño acostado de frente a la mesa con apoyo de antebrazos, el adulto lo llamará por su nombre para que busque con la mirada, después desliza un juguete que produzca sonidos suaves (chinescos) llevándolo hacia un lado, hacia otro y hacia arriba-abajo con el fin de lograr que busque la fuente productora del sonido. Repetir 2-3 veces.
3. El niño acostado de lado a la mesa, el adulto de frente a él colocando una mano en el brazo para que el niño se mantenga en la posición, con la otra pasar el dorso de la mano suavemente por la espalda en dirección hacia arriba, del lado que está apoyado a la mesa. Posteriormente colocará frente al niño un juguete brillante y sonoro que moverá a un lado y a otro en dependencia de la posición en que se coloque al pequeño para que siga al objeto dentro de su campo visual. Repetir 2-3 veces por cada lado.
4. Tomar al niño por debajo de las axilas, apoyando sus pies en el abdomen del adulto. Realizar movimientos laterales, libremente. Esto se ejecuta conversando con él y cantándole. Repetir 2-3 veces.
5. El niño acostado de frente a la mesa con apoyo de antebrazos, colocar un objeto llamativo frente a él. Pasarle el dorso de las manos a ambos lados de la columna vertebral desde los glúteos hacia el cuello y del cuello hacia los glúteos con la palma de las manos. Repetir 2-3 veces.

6. El niño acostado de espalda a la mesa, el adulto lo sostiene por los tobillos y con la otra mano le pasa un cepillo de cerdas suaves por el borde externo e interno del pie. Repetir 2-3 veces en cada pie.

7. El niño acostado de lado en la mesa, el educador (a) lo sostiene con una mano y con la otra le mostrará un juguete brillante y sonoro dentro de su campo visual para que lo siga con la vista; mantendrá el juguete en un lugar, posteriormente en esa misma posición le pasará al niño el dedo por la columna vertebral en dirección a los glúteos. Repetir una vez por cada lado.

8. Acostado de espalda, pasar el dedo índice y del medio sobre la línea alba, desde el final del esternón hasta la pelvis. Repetir 2-3 veces.

9. El niño acostado de espalda, el adulto coloca una mano en las plantas de los pies, la otra en las rodillas; extender las piernas poco a poco y moverlas de abajo hacia arriba sin tocar la superficie de apoyo. Repetir 2-4 veces.
10. El niño acostado de frente a la mesa, una mano del adulto colocada en la planta de los pies del bebé, la otra pasará por debajo de las axilas agarrándolo suavemente por el pecho. Al frente del pequeño situará un juguete para que se desplace y trate de alcanzarlo. Repetir 2 - 3 veces.

11. Acostado de espaldas, el adulto le mostrará un juguete llamativo a la altura de la vista, moviéndolo hacia los laterales para que lo siga y realice torsión de la cabeza. Repetir 2 - 3 veces.

12. El niño acostado de espaldas a la mesa, el adulto lo agarra por debajo de las axilas y levanta algo el tronco para realizar giro hacia la derecha e izquierda. Repetir 3 veces por cada lado.
13. El niño acostado de espaldas el adulto estimulará con un juguete sonoro a la altura de la vista y moviéndolo hacia detrás. Después pasar un brazo por la espalda a la altura de los hombros, colocar la palma de la otra mano en las plantas de los pies del pequeño ejerciendo una ligera presión para que el niño extienda las piernas (empuja la mano y se desplace hacia detrás. Repetir 2 - 3 veces.

14. El niño acostado de espaldas a la mesa el adulto sostiene con una mano la pierna del pequeño por debajo, la otra la coloca dé manera que el dedo pulgar le quede en la planta del pie y el resto en el empeine. Realizar movimientos suaves con el pulgar desde los dedos hasta el talón, siempre en esa dirección. Repetir 2 - 3 veces con cada pie.

Extraido de:

http://www.monografias.com/trabajos10/unanio/unanio.shtml?relacionados

Wild On tour. Los Wild por España.

Mauricio y Rebeca Wild estarán también en:

Os pongo las fechas aunque a estas alturas podriais apuntaros a los mismos espacios pero para el año que viene...creo que quedaran pocas plazas. Son una maravilla oirlos hablar.

• Reus: del 30 de mayo al 1 de junio. Charla y curso de introducción. Contactar con Yolanda abellarola@yahoo.es


• Lerida: del 2 al 4 de junio. Curso de introducción. Contactar con Judit judithortiguela@gmail.com


• Pamplona: del 6 al 12 de junio. Charla, curso de introducción y de profundización. Contactar con javiernuin@hotmail.com


• Santander: 14 al 20 de junio.Charla, curso de introducción y de profundización. Contactar con Orlando y María


• Vigo: del 22 al 24 de junio. Charla y curso de introducción. Contactar con Xulio


• Tarifa: del 5al 7 de julio. Charla y curso de introducción. Contactar con Noelia CHUMBO-NOE@terra.es


• Alicante: del 10 al 12 de julio. Curso de introducción. Contactar con Marien y Javier marienyjavier@telefonica.net

Imagenes del Pestalozzi de Tumaco, Ecuador:

http://astrid-kaiser.de/gallery/album61

Comunidad

´´ Cuando uno no tiene una comunidad, no tiene ninguna persona que pueda confirmar quien es y no recibe el apoyo para usar sus talentos. Esa es la razón por la debilidad de la psique humana y por el consumo y sus resultas que caracteriza las personas en nuestra época ´´.

Sobonfu Some, Burkina Faso

Vacunas sistematicas?

Hoy he podido asistir a una charla del dr Marin sobre vacunación.
Hemos empezado describiendo que entendiamos sistema inmonologico, a grandes rasgos, los mecanismos que el propio cuerpo tiene para detectar y sanar desperfectos. Vacunas: Resulta que la palabra efectivamente viene de la vaca, de lo vacuno. Os cuento la anecdota que he buscado en la wiki para dar los datos con un poco mas de exactitud:

"El gran descubrimiento, EDWAR JANNES.

Por entonces la viruela se había convertido en una tremenda plaga que azotaba fundamentalmente a Europa y América, y en forma cuantitativamente seria; y si bien era difícil descubrir un método que la pudiera combatir, fue que Edward Jenner estando de visita en una granja, puso aguda atención a las palabras de una joven que aseveró: Yo no voy a enfermarme nunca de viruela porque estoy vacunada (esto era en razón a que la muchacha se dedicaba a ordeñar a las vacas). De este razonamiento Jenner hizo una profunda investigación llegando a comprobar que todos los que realizaban esta tarea se habían inmunizado contagiándose de "viruela boba".

La viruela boba es una leve manifestación de viruela que se produce casi siempre en las ubresvacas. Jenner, notó entonces que los que habían sufrido previamente viruela vacuna - enfermedad de las vacas que causa sólo síntomas de poca importancia en el hombre- demostraban resistencia cuando se exponían a la enfermedad, por lo tanto extrajo pus de una pústula de la mano de Sarah Nelmes, una ordeñadora que había contraído la viruela de su vaca lechera, y el 14 de mayo de 1796 inoculó a un joven llamado James Phips (el cual no había padecido la afección), y a raíz de tal experimento dicho joven quedó inmune."

De ahi se quedó el nombre.
COmo definimos actualmente VACUNA, tambien buscado en la wiki para no dar mal la info:

"La vacuna (del latín vaccinus-a-um, 'vacuno'; de vacca-ae, 'vaca') es un preparado de antígenos que una vez dentro del organismo provoca una respuesta de ataque, denominada anticuerpo. Esta respuesta genera memoria inmunológica produciendo, en la mayoría de los casos, inmunidad permanente frente a la enfermedad. La vacuna fue inventada por Edward Jenner"

Asi con un par de conceptos hemos ya entrado en el tema: cositas a tener en cuenta:

• las vacunas tienen metales pesantes como conservante en unas dosis 3 veces mas altas que las que podriamos absorver nosotras mismas, el bebe no te cuento, para nada beneficioso para nuestro cuerpo, of course.
• Las vacunas NO son obligatorias, en otros paises SI. Pero aqui no te pueden obligar y en ningun caso estariamos fuera de la ley por no vacunar.
• Las vacunas previenen enfermedades extinguidas hace mucho gracias a las condiciones actuales de higiene.
• Las vacunas suministradas en los bebes a tan temprana edad interfieren de manera no bien definida, pero interfieren en la creación natural del sistema inmunologico propio.
• La inflamacion y la fiebre son mecanismos del propio cuerpo para reparar daños, dicho ampliamente, deben acompañarse de reposo.
• Los antitermicos y los antiimflamatorios tapan pero no curan "el fallo " del cuerpo en questión a posteriori, se pueden manifestar alguna de estas enfermedades NOCURADAS en forma de Lumbagos, dermatitis...una serie de enfermedades a las que se les atribuye en el mundo homeopatico, este origen.
• La gestion propia de la salud es un tema amplio pero a considerar.
• Confianza en uno mismo y en su propio cuerpo para curar. Nomedicalizar por sistema, y a la vez a nuestros hijos.

En mi opinión es un camino emprendido en el momento de traer al mundo niños de manera natural y que no tiene vuelta atras.
Si la decision de parir de manera respetuosa con los procesos naturales ha hecho que me questione todo el sistema sanitario actual, ademas de otros temas mas personales que ya iran saliendo, porque debo de seguir creyendo que con las vacunas sera diferente.
Y despues de tomar una decision sobre las vacunas para que voy a seguir visitando al pediatra de la seguridad social.
Creo que igual que con el parto, hay que saber usar los hospitales, y no dejar que nos usen a nosotras.
Si quereis mas informacion de vacunas en el programa ENTRELINIES (TV3 en catalan pero se entiende) el dr Marin da su opinion comparandola con otro profesional de parecer opuesto, sacad vuestras conclusiones. ( para ver este programa hay que pagar un SMS porque pertenece al archivo, yo lo recomiendo)

Enlace:
http://www.tv3.cat/videos/231465127

Gracies Montse català de Migjorn, ha sido muy interesante.
Prometo comentario sobre el curso de los WILD, estoy asimilandolos todavia.
Espero que os interese.

Llei d'educació de Catalunya.

Benvolguts amics de la Pedagogia Lliure:

El dia 26 de maig finalitza el plaç de enviar signatures.

Subject: Contra l'educació obligatòria dels 3 als 6 anys

TEMA: OBLIGATORIETAT DE L'ENSENYAMENT DELS 3 ALS 6 ANYS:

Os convidem a estudiar l'Anteprojecte de llei sobre Educació que podeu consultar a la web:

Text complet de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya:
http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm

Us adjuntem un model de carta, però, podeu adreçar-vos a el correu: conseller.educacio@gencat.cat i enviar-la al Conseller de Educació.

Una de les coses que es proposa es que sigui obligatori la educació dels 3 als 6 anys.

Si us plau, us preguem que:

Tant si has pogut signar la carta com si no, COPIA el text de la carta i
ENVIA'L al Conseller d'Educació:

conseller.educacio@gencat.cat

Per altra banda, hem sabut que s'ha obert un blog (http://escoladesdels6.blogspot.com/) per canalitzar la recollida de signatures i per informar sobre el tema. Així és que us demanem que us adreceu a aquesta pàgina web per adherir-vos a la carta.

Entre tots, podem fer que aquesta llei sigui favorable per a Catalunya..

Si us plau, convida als teus amics a donar la seva opinió sobre aquest anteprojecte de llei.

Gràcies.

Text complet de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya:
http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm

Carta per copiar i enviar.

Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira
Conseller

Departament d’Educació

Via Augusta, 202-226

08021 Barcelona

Benvolgut Conseller,

L'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya, així com el document de Bases previ, estan aixecant moltes reaccions i molta polèmica, sobretot entre el personal docent, respecte a l’abast i la conveniència de les mesures proposades, però una de les novetats més radicals que s’hi proposen està passant força desapercebuda. Es tracta del fet que l'avantprojecte contempla l'educació obligatòria en el cicle de parvulari que va dels tres als sis anys d’edat.

Quines raons pedagògiques s’aporten per justificar una decisió d’aquesta envergadura? No ho és, sens dubte, la primera que es dóna en el document de Bases: “tal com s’ha configurat l’oferta d’ensenyament a Catalunya, es pot afirmar que pràcticament la totalitat de l’alumnat entre els 3 i els 6 anys (…) està escolaritzada”. Constatar un fet consumat no constitueix de cap manera una justificació raonada i basada en criteris pedagògics. Si, com va dir el mateix conseller en la roda de premsa, el 98% dels nens catalans entre els 3 i els 6 anys ja va a l’escola, no comprenem per què proposa el Departament d’Educació fer obligatori allò que en la pràctica ja quasi ho és.

Si busquem més profunditat pedagògica (o almenys una mica de sentit comú) en el text presentat pel conseller, tampoc la trobarem en la segona i última raó esgrimida per introduir l’obligatorietat de l’educació preescolar: “D’altra banda, la importància que té l’escolarització de tota la població en aquestes edats, especialment entre els infants amb mitjans socials menys afavorits, aconsella declarar aquest cicle com a obligatori i així assegurar la igualtat d’oportunitats”. Afirmar, sense més arguments, que és important escolaritzar els nens tan aviat resulta inadmissible. En quins estudis es basa el conseller? Coneix l’informe publicat recentment per les universitats de Stanford i Berkeley (How Much is Too Much? The Influence of Preschool Centers on Children`s Social and Cognitive Development) que alerta sobre els riscos de l’educació preescolar i assenyala que, tot i que l’escolarització infantil afavoreix l’adquisició d’habilitats cognitives, incideix negativament en el desenvolupament social i emocional dels petits, generant-los un increment dels problemes de conducta?

I, pel que fa a la necessitat d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, ens preguntem a quin medi social pertany aquest 2% de famílies que trien no escolaritzar els seus fills de tres anys a Catalunya. Sospitem que no totes encaixen en la definició de

“famílies desafavorides” i que en aquest percentatge entren també persones que s’han plantejat un altre model educatiu per als seus fills, basat en el respecte a les seves necessitats fisiològiques, emocionals i pedagògiques. Un plantejament, volem subratllar-ho, que està avalat per la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que proclama “el dret dels pares a garantir l’educació i l’ensenyament dels seus fills conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques. Seria desitjable que el conseller compartís, si és que en disposa, la informació relativa a aquest 2% de la població.

Però, arguments a part, n’hi ha prou amb donar una ullada als països del nostre entorn per adonar-se de com és d’estrafolària aquesta urgència per escolaritzar els nens de tres anys. En l’exhaustiu estudi publicat per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sota el títol Starting Strong II: Early Childhood Education and Care (http://www.oecd.org/document/63/0,3343,en_2825_293564_37416703_1_1_1_1,00.html) sobre les polítiques d’educació i atenció a la primera infància en vint països, es descriuen els factors socials, econòmics i conceptuals que condicionen aquestes polítiques. Doncs bé, en cap país de la Unió Europea l’ensenyament és obligatori abans dels sis anys d’edat (set, en el cas de Dinamarca, Suècia i Finlàndia). Tampoc ho és al Canadà, els Estats Units ni a Austràlia.

Però hi ha encara una dada més significativa: en el cas de Finlàndia —país que en l’últim informe PISA obté els millors resultats en matèria d’educació—, el percentatge de nens entre dos i tres anys que van a escola no supera el 50%, davant —recordem-ho— el 98% de nens catalans. L’únic país inclòs en l’estudi de l’OCDE que preveu fer obligatori l’ensenyament preescolar és Mèxic. Amb tot el respecte que ens mereix el poble mexicà, quina hauria de ser la referència per a Catalunya: Mèxic o Finlàndia?

Últimament, les mesures que —almenys sobre el paper— busquen fomentar la conciliació de la vida laboral i la familiar ocupen un lloc destacat en les polítiques socials, tant del govern espanyol com del català. Que potser es fomenta aquesta conciliació universalitzant l’escolarització obligatòria a partir dels tres anys? Què entenem per “conciliació”? No seria més progressista i efectiu establir els mecanismes socials que permetin a pares i mares passar més temps amb els seus fills en una etapa de la vida d’aquests en què, segons importants corrents psicològics (Bowbly, Mahler, Reich), el desenvolupament personal dels nens passa més per la construcció emocional i social que no pas per l’acumulació de coneixements i la imposició d’unes exigències curriculars més pròpies de nivells superiors, una etapa en què el joc constitueix la principal i més eficaç eina d’aprenentatge?

Que és més progressista, doncs? Consentir que els nens de tres anys passin vuit hores al dia en el recinte escolar, sotmesos a jornades tan llargues com les dels seus pares? O bé introduir mesures reals i efectives de conciliació que permetin reduir la jornada laboral dels pares perquè puguin compartir amb els seus fills almenys una part del dia? No podem deixar de preguntar-nos si no hi haurà una relació directa entre aquest dèficit d’atenció en el si de la família durant la primera infància i els creixents casos de depressió i trastorns de conducta entre els menors, o el fet que Espanya té el dubtós honor de ser el tercer país del món en què es recepten més psicofàrmacs a menors.

En definitiva, no seria més lògic afavorir un ingrés gradual i flexible dels infants en el sistema educatiu, sense imposicions, en funció de les necessitats dels pares i mares i de les característiques personals de cada nen, de cada família, amb un plantejament més obert dels centres preescolars, amb més llibertat d’horaris —els quals, en tot cas, no haurien de ser tan amplis com els actuals, sinó més aviat imitar el model noruec o el d’altres comunitats autònomes espanyoles, on l’horari lectiu preescolar conclou a migdia?

Per descomptat, això requeriria establir veritables mesures de conciliació, com ara ampliar els permisos de maternitat o legislar excedències remunerades i amb garantia de reincorporació al lloc de treball i manteniment de sou per a un dels dos membres de la parella amb nens petits, com succeeix en els països que ens avantatgen en els índexs de benestar i èxit escolar.

El Departament d’Educació planteja la necessitat d’aquesta nova Llei d’Educació de Catalunya, entre altres raons, com a resposta a l’índex de fracàs escolar encara “massa elevat” i a un “rendiment escolar insatisfactori” que queda “per sota de l’exigible” al nostre país. Per què no fixar-se, doncs, en els països amb millors resultats, aquells que l’últim informe PISA presenta com a models a seguir? En cap d’ells és obligatòria l’escolarització abans dels sis anys, i a més tots fomenten autèntiques mesures de conciliació laboral i familiar en comptes d’aprofundir la dicotomia casa-escola.

Creiem que existeixen dos elements socioculturals subjacents en la proposta del Departament d’Educació: en primer lloc, la noció, força estesa, que conciliar la vida laboral i la familiar consisteix a mantenir els nens “aparcats” mentre els pares treballen. Això no és conciliar, sinó més aviat tot el contrari. Acceptem que infants de menys de tres anys entrin a l’escola plorant un dia sí i un altre també al llarg de setmanes o fins i tot mesos, que pateixin una imposició prematura del control d’esfínters per al qual molts d’ells no estan preparats, que visquin com una separació traumàtica el que hauria de ser una adaptació a l’escola progressiva i d’acord amb les seves necessitats emocionals, i ens eixuguem les llàgrimes que ens provoca ser testimonis i partícips resignats del seu patiment perquè “és el que toca”, en lloc de qüestionar un sistema que encoratja i premia —tot i que fins ara la llei no ho imposava— la segregació precoç i prolongada de pares i fills.

El segon element és fruit d’una filosofia de treball molt arrelada a Espanya, i en especial a Catalunya, segons la qual com més hores passem a la feina, més es produeix. La realitat dels països que ens envolten, i sobretot la d’aquells que gaudeixen d’un nivell de vida més elevat que el nostre, desmenteix aquest mite sobradament: més hores al lloc de treball no equival a més feina feta, no necessàriament. A més, fomentar la concessió de permisos de baixa maternal i paternal, així com reduccions de jornada, perquè homes i dones puguin dedicar-se a atendre i educar els seus fills no solament no perjudica la productivitat de les empreses ni la bona marxa de l’economia, sinó que contribueix a enfortir les famílies i, en conseqüència, afavoreix el benestar i l’educació dels nens, que és responsabilitat primera i directa dels pares, no de les guarderies ni de les escoles.

Per tot plegat, considerem que no resulta socialment beneficiós ni pedagògicament raonable imposar l’obligatorietat de l’ensenyament entre els 3 i els 6 anys. És una ocurrència impròpia d’un govern progressista i d’esquerra i incorre precisament en el vici de “prescriure remeis ineficaços per a mals inexistents” que —citem textualment el document presentat pel conseller— es pretén evitar. Una ocurrència, a més, que resulta incompatible amb la Llei Orgànica d’Educació espanyola, aprovada l’any passat, que manté l’obligatorietat només des dels 6 anys, i el caràcter orgànic de la qual fa que la pretensió del Departament d’Educació sigui força dubtosa legalment. Trobem, doncs, que convertir un tal disbarat en llei d’obligat compliment, en comptes d’afavorir alternatives que permetin una socialització menys brusca i dràstica dels infants, representa un greu pas enrere sense cap fonament pedagògic que mereix el nostre rebuig més enèrgic.

Llei d'educació de Catalunya.

CATALA. IMPLICA CATALUNYA:

Benvolguts amics de la Pedagogia Lliure:

El dia 26 de maig finalitza el plaç de enviar signatures.

Subject: Contra l'educació obligatòria dels 3 als 6 anys

TEMA: OBLIGATORIETAT DE L'ENSENYAMENT DELS 3 ALS 6 ANYS:

Os convidem a estudiar l'Anteprojecte de llei sobre Educació que podeu consultar a la web:

Text complet de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya:
http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm

Us adjuntem un model de carta, però, podeu adreçar-vos a el correu: (en l'entrada següent) conseller.educacio@gencat.cat i enviar-la al Conseller de Educació.

Una de les coses que es proposa es que sigui obligatori la educació dels 3 als 6 anys.

Si us plau, us preguem que:

Tant si has pogut signar la carta com si no, COPIA el text de la carta i
ENVIA'L al Conseller d'Educació:

conseller.educacio@gencat.cat

Per altra banda, hem sabut que s'ha obert un blog (http://escoladesdels6.blogspot.com/) per canalitzar la recollida de signatures i per informar sobre el tema. Així és que us demanem que us adreceu a aquesta pàgina web per adherir-vos a la carta.

Entre tots, podem fer que aquesta llei sigui favorable per a Catalunya..

Si us plau, convida als teus amics a donar la seva opinió sobre aquest anteprojecte de llei.

Gràcies.

Text complet de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya:
http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm

EPYSTEME

www.epysteme.org
Primer programa 'on line' para educación a distancia en español.

Biocultura como no ha dejado en mi informacion para investigar. Asistí a esta charla en la que se explicaba como inteligentemente se buscan la vida los Homeescoolers. Vayamos por partes.

Sabemos que existen el HOME SCHOOLING, educar en casa, tambien sabemos que hay dos familias pendientes de juicios en este pais porque no esta permitido por la ley.

Hecha la ley hecha la trampa.

Hay padres que encuentran como salirse con la suya y no ir en contra del sistema. Matriculan a sus hijos en EEUU en un programa a distancia en español y cuando terminan buscan las convalidaciones en este pais. PERFECTO!

Miraos la web porque en ella explica tal y como hicieron pacientemente en biocultura cómo han encontrado la formula para que puedas educar con una pauta marcada, con apoyo y con un titulito tan importante al final de todo.

Si quereis conocerlos en persona hacen n encuentro en Julio en Gandia, tambien lo enconrareis en su web.
Buena suerte.

piel con piel

Carta elegante par los NO visitantes.

Esta entrada la agradezco a Ruben y a Patricia, como adivinareis han sido papas hace muy poco y para comunicarlo mandan esta carta a sus allegados y amigos en la que elegantemente rompen con la tan pesada costumbre de visitar al neonato a las horas de vida, momento en el que la madre ofrece la peor de sus caras y las sonrisas mas forzadas, si puede.

Las que habeis sido madres sabreis la mezcla de sensaciones de esos momentos, todas maenos las de sociabilizar.
Las que vais a ser madres CONFIAD en las primeras y NO recibais visitas hasta pasadas minimo, minimo 2 semanas y mejor que mejor como dicen Ruben y Patricia en su carta hasta los 40 dias!!
(Los abuelos/as en muchos casos no son visitas, que os hechen un cable en las tareas.)

En fin un beso y os dejo con la carta:

"!Hola a todos y todas! Buenas noticias.

!Ya ha nacido D*****, nuestra preciosa hijita!

Decidió salir la noche entre el domingo y el lunes 21 de abril, y el parto fue muy bien. Como sabéis decidimos hacerlo en casa, y fue una experiencia maravillosa para nosotros, muy íntima, tranquila, con mucho silencio y a la luz de las velas.

Estamos muy agradecidos a la amiga que nos acompañó y nos apoyó en una experiencia tan única como esta.

Os adjuntamos unas fotos de los primeros instantes, cuando la recibimos, de la preciosa madre y del angelito que nos ha venido.

Dice una tradición que los primeros 40 días del bebe es cuando se termina de formar el campo energético (aura) del bebé, y queremos pasar estos días viviendo este momento único en intimidad con ella. Al final de la cuarentena, el sábado ** de mayo, para todos aquellos que queráis conocerla y pasar un día delicioso en el campo, os invitamos a venir a nuestra finca y celebrarlo con una comida bajo los robles.

Quizá nos llamáis y está apagado o no lo cogemos. Estamos muy ocupados ya que necesita toda nuestra atención, no os lo toméis mal. Si lo preferis, escribidnos un email o un sms, quizá nos es más práctico en estos momentos de pañales y sueño.

Muchas gracias por vuestro apoyo durante estos 9 meses y nos encantará veros el 22, si podéis. Más adelante hablamos más del encuentro del 22.

Besos de los tres."

MUCHAS GRACIAS DE NUEVO